Pràctica 5: Desenvolupament comunicatiu i lingüístic

17 01 2010

OBJECTIUS:

  • Conèixer el desenvolupament del llenguatge en els infants
  • Analitzar les característiques dels significat de les paraules.
  • Analitzar l’evolució dels elements sintàctics i morfològics.
  • Analitzar la comprensió i el nivell de llenguatge a partir de l’expressió oral narrativa realitzada per infants en edat escolar.
  • Comparar  el desenvolupament lingüístic en textos bilingües.
  • Valorar l’ús del llenguatge emprat en les pràctiques realitzades.

CONTINGUT:

  • Desenvolupament semàntic.
  • Desenvolupament morfològic i sintàctic.
  • Desenvolupament de la velocitat i la comprensió lectora.

PRÀCTICA:

Realitzarem la pràctica amb un nena o un nen d’edat escolar i li demanarem que faci les següents activitats.

1.- Primera part:

Definició de  les paraules:  gos, aigua, flor, televisió, plàtan, amic i escola.
Valoració de l’evolució semàntica a partir de l’anàlisi de les definicions: de les característiques del significat de les paraules  i el tipus de termes utilitzats.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »





Les vivències del temps en la societat líquida

5 01 2010

Vaig ser i seré m’entristeixen… Em prenc un gram de soma, i només sóc.
Aldous Huxley

Juan Manuel del Pozo fa un anàlisi profund sobre com la societat ha canviat en els darrers anys la forma de percebre i de viure el temps, sumint-se en el que anomena “la tirania de l’instant”.
Exposa com els nous hàbits de vida i l’acceleració a que ens veiem sotmesos alteren les relacions, els valors i les creences.
La ponència està estructurada en quatre punts:

  • què és i com mesurem el temps,
  • l’evolució de la percepció del temps en les diferents societats,
  • la vivència del temps en la societat líquida actual, i
  • com podem educar les noves generacions per viure i aprofitar millor el temps.

 

Què és i com mesurem el temps.

El significat del pas del temps, sobretot de la concepció de futur, és un concepte abstracte que sembla estar reservat exclusivament als éssers humans i que arriba a ser font d’il·lusió i d’angoixa a parts iguals.
Disciplines com la física quàntica o la filosofia han analitzat el temps, per definir-lo, dotar-lo de significat o mesurar-lo, o normalitzar-lo d’alguna forma, però a pesar de tots aquests estudis,  totes les persones tenim una concepció única del pas del temps. I no només això, sinó que aquesta idea, aquesta concepció, acostuma a variar contínuament segons l’activitat que estem realitzant o les persones amb qui compartim aquest temps… D’aquí la seva famosa relativitat.
Llegeix la resta d’aquesta entrada »





Pràctica 4: vídeos

7 12 2009

Comentaris dels vídeos “Las siete alcantarillas”, de Maca Chus Gutierrez i “Binta y la gran idea”, de Javier Fesser.
 

Questions entorn als vídeos:

  • Analiza el microsistema familiar i la resta d’elements dels ecosistemes de les nenes Maca y Binta.
    La Maca viu en un context familiar desestructurat: La relació entre els pares és dolenta, i les baralles a casa es donen sovint. A més, tots dos pares treballen pràcticament tot el dia i tot i que hi ha dies que acompanya al seu pare, generalment no el veu. Per contra, la relació amb els germans és molt bona, estan molt units i la protegeixen molt.
    També hi ha una relació molt estreta amb els nens del barri, amb els que juga constantment. Amb la societat adulta hi ha una relació estable, però distant: La comunitat en general és pobra i tothom es preocupa dels seus assumptes.

    Llegeix la resta d’aquesta entrada »





Factors que intervenen en el desenvolupament: La seguretat

1 12 2009

La seguretat és imprescindible per al desenvolupament de la persona, sobretot durant la primera etapa de la vida. Així queda recollit en la piràmide de Maslow, qui considera que més important que la seguretat només és satisfer les necessitats fisiològiques com menjar o respirar.
La seguretat és un terme molt ampli i pot tenir diferents interpretacions segons el context social. No es percep de la mateixa forma el seu significat en un país en guerra que en la nostra societat, i és en aquesta última en que centrarem l’anàlisi.
Si prenem com a base la citada teoria de Maslow, la seguritat que ha d’assolir tot individu pot estudiar-se en 3 grans grups:

  1. Seguretat física i de salut.
  2. Seguretat moral, familiar.
  3. Seguretat de feina, d’ingressos , de recursos i de propietat privada.

La seguretat física i de salut depèn de tot l’entorn de la criatura, però sobretot dels pares, els mestres i l’escola. Tan important és que la persona estigui segura com que tingui la sensació d’estar-ne per a poder desenvolupar-se correctament. En els últims anys les relacions socials han canviat molt degut a la migració del camp a la ciutat, la massificació d’aquestes o la immigració.
Llegeix la resta d’aquesta entrada »





Pràctica 3: Perspectiva Piagetiana

23 11 2009

Amb aquesta activitat ens proposem observar el desenvolupament d’algunes operacions lògiques dins del període de les operacions concretes i d’acord amb la perspectiva piagetiana. 

Proves de conservació:

Conservació de la substància:

Utilitzarem dues barres de plastilina de diferent color i davant del nen farem una bola amb cadascuna de les barres.





Com explicar contes

17 11 2009

Sara Cone Bryant introdueix el llibre remarcant la importància d’explicar contes. Ressalta com el narrador ha de gaudir i viure el conte, ja que aquesta és la única forma d’arribar a l’auditori i fer-lo partícip del seu goig.

El conte, com explica l’autora, iniciarà al nen en el món de l’art i la bellesa. En l’entorn escolar, reforçarà la confiança i un bon ambient entre alumnes i el mestre, i inculcarà o reforçarà en els més petits el saber escoltar.
 A més, com s’exposa al final del llibre, els contes són especialment útils per a ensenyar la llengua materna, motivar l’ús del llenguatge correcte i ensenyar una expressió oral correcta i clara.

Bryant classifica els contes en quatre categories:

  1. Contes de fades: Comprenen totes les narracions d’aventures, hi apareguin o no les fades, i són un element imprescindible per a que l’oient s’introdueixi en la literatura i pugui apreciar-la plenament.
    Aquest contes poden ser morals, si transmeten a l’oient coneixement popular o idees, i contes que no pretenen inculcar cap tipus de pensament, ans el contrari, que sigui l’oient qui tregui les seves pròpies conclusions.
  2. El conte burlesc: Aquells que narren històries divertides, inclús absurdes. El seu principal objectiu és entretenir i fer riure, tot i que podem trobar-hi certs continguts morals amagats darrera les exageracions dels personatges.
  3. Paràboles de la naturalesa: Es basen en fets científics, i permeten a l’oient vegi el món des d’un punt de vista diferent al seu, ja sigui en el context social, geogràfic o personal. Això facilita que el nen aprengui valors com l’empatia o la generositat.
  4. El relat històric: Els que narren fets o biografies passades, generalment de gran transcendència. Procuren entretenir, alhora que fomenten valors positius i enalteixen accions nobles i desinteressades, fent que el nen humanitzi la història.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »





Pràctica 2: Evolució de l’expressió gràfica – El dibuix i l’escriptura

9 11 2009

Primera part:

Lectura dels articles:

http://www.ucm.es/info/mupai/AIS/AIS.%2001/AIS.%2001×01.pdf

http://www.ucm.es/info/mupai/lowenfeld.htm

Exploració del dibuix i l’escriptura d’un infant

Per a estudiar el desenvolupament de la psicomotricitat fina durant la infància realitzarem una activitat pràctica relacionada amb l’evolució de la grafomotricitat.

Material: paper, llapis i goma (els colors són opcionals, han d’estar a disposició de l’infant, però no ha d’estar obligat a usar-los)

Procediment:

  • Escollirem un nen o nena de entre 6 i 11 anys d’edat i li proposarem que dibuixi una persona. Anotarem totes les observacions sobre la seva realització en el full preparat per a la seva anàlisi.
  • Un cop finalitzat el dibuix li demanarem que giri el full i que en el seu envers hi escrigui una història; que s’inventi una història sobre la persona que acaba de dibuixar. Anotarem totes les observacions sobre la seva realització en el full preparat per a la seva anàlisi.

(Les propostes de dibuix i escriptura no ha de tenir massa directrius ja que es tracta d’avaluar les produccions espontànies dels infant).

 

Segona part:

    1. Posta en comú, dels nostres resultats, amb els resultats del altres grups.
      • Cerca de semblances i de diferències entre els nostres resultats i els resultats obtinguts pels altres grups en relació a les produccions infantils en l’activitat de dibuix i de l’escriptura.
      • Compartir les reflexions i les idees en relació a les preguntes finals de la pràctica
    2. Redacció de l’informe final de la pràctica

Llegeix la resta d’aquesta entrada »