Com explicar contes

Sara Cone Bryant introdueix el llibre remarcant la importància d’explicar contes. Ressalta com el narrador ha de gaudir i viure el conte, ja que aquesta és la única forma d’arribar a l’auditori i fer-lo partícip del seu goig.

El conte, com explica l’autora, iniciarà al nen en el món de l’art i la bellesa. En l’entorn escolar, reforçarà la confiança i un bon ambient entre alumnes i el mestre, i inculcarà o reforçarà en els més petits el saber escoltar.
 A més, com s’exposa al final del llibre, els contes són especialment útils per a ensenyar la llengua materna, motivar l’ús del llenguatge correcte i ensenyar una expressió oral correcta i clara.

Bryant classifica els contes en quatre categories:

1. Contes de fades: Comprenen totes les narracions d’aventures, hi apareguin o no les fades, i són un element imprescindible per a que l’oient s’introdueixi en la literatura i pugui apreciar-la plenament.
   Aquest contes poden ser morals, si transmeten a l’oient coneixement popular o idees, i contes que no pretenen inculcar cap tipus de pensament, ans el contrari, que sigui l’oient qui tregui les seves pròpies conclusions.
2. El conte burlesc: Aquells que narren històries divertides, inclús absurdes. El seu principal objectiu és entretenir i fer riure, tot i que podem trobar-hi certs continguts morals amagats darrera les exageracions dels personatges.
3. Paràboles de la naturalesa: Es basen en fets científics, i permeten a l’oient vegi el món des d’un punt de vista diferent al seu, ja sigui en el context social, geogràfic o personal. Això facilita que el nen aprengui valors com l’empatia o la generositat.
4. El relat històric: Els que narren fets o biografies passades, generalment de gran transcendència. Procuren entretenir, alhora que fomenten valors positius i enalteixen accions nobles i desinteressades, fent que el nen humanitzi la història.

 

Establir una classificació de contes segons l’edat és molt difícil, però els contes de fades solen ser adients per nens d’entre 7 i 8 anys, mentre que les paràboles de la naturalesa i els relats històrics són ideals quan els nens comencen a qüestionar-se tot allò que els envolta.

El primer pas per explicar un conte és elegir-lo. L’autora ens explica, basant-se en les preferències dels nens, algunes de les característiques que aquests busquen en un conte:

• Acció ràpida i contínua: El text ha de ser lleuger i cada paràgraf ha de ser rellevant, ja que els nens estan pendents del que fan els personatges. Les descripcions o les explicacions poden restar-li interès al conte.
• Senzillesa i misteri: Els lectors han de poder visualitzar la història, i per això el contar ha de basar-se en objectes i personatges quotidians, que siguin coneguts per l’oient però que fora del seu context l’atrapin i el motivin a escoltar el relat.
• Elements reiteratius: Tot i que no és un element indispensable, les repeticions, en diferents graus, ajudarà als oients a entendre perfectament el conte. A més, l’esforç mental que necessitaran per seguir l’encadenament de les repeticions sense perdre’s els estimularà positivament i els motivarà a esforçar-se.

 

Un bon exercici per seleccionar correctament un conte és visualitzar-lo, aconseguir captar els matisos, les característiques del seu contingut per transmetre’l a l’auditori. El material en literatura infantil sigui limitat, però els nen no tenen cap problema en escoltar un conte que ja coneixen, i l’acceptaran de bon grat.

 

Un cop seleccionada una narració o un conte, ens ocasions, el segon pas serà adaptar-lo. Per exemple, si un relat és massa llarg, caldrà prescindir de les trames secundàries, personatges inútils i aquells detalls irrellevants que no aporten res a l’argument principal.
La finalitat és unir el plantejament i el desenllaç a través d’un trama ràpida i àgil conformada pels fets imprescindibles del relat. Si amb aquestes modificacions  encara no l’hem escurçat suficient, caldrà intentar abreujar alguns passatges o ometre els menys transcendents.

Si pel contrari tenim una narració massa curta, caldrà ampliar-la, inventant detalls interessants que siguin consistents amb la història que s’explica. En aquests casos, cal anar amb compte amb els afegits, i tenir cura de la preparació del final: cal que el desenllaç transmeti la sorpresa i l’emoció que s’espera d’un conte.

En ambdós casos, caldrà mantenir una continuïtat lògica, que el conte constitueixi un objecte únic, un estil senzill i que tingui un desenllaç ben preparat.

 

Fetes la selecció i l’adaptació, arriba el moment d’explicar el conte. La figura més important és, òbviament, la del narrador, qui haurà d’haver assimilat el conte per poder explicar-lo.
Si el narrador no sent cap mena d’interès pel relat, si no se sent disposat a transmetre’l o no li entusiasma, no aconseguirà motivar o implicar al públic, i fracassarà en el seu objectiu d’entretenir.

Més enllà d’això, el narrador ha de conèixer perfectament el conte. Un moment de dubte, oblidar un fet essencial i haver de recapitular o una repetició involuntària poden arruïnar una narració. Tot i que és preferent conèixer el relat més que memoritzar-lo, hi ha excepcions en que és necessari saber-se perfectament el text, com quan és particularment bell o característic.

Abans d’iniciar el relat, el narrador pot repassar-lo breu i mentalment per recordar-ne l’essència i aconseguir transmetre-la de bon principi.
Per a que la narració arribi correctament a tothom és preferible que els oients s’asseguin en un semicercle no massa extens, que hi hagi silenci abans d’iniciar el relat i un cop començat no pausar la narració si no és per un cas de força major. Per a una correcta narració cal:

• Utilitzar expressions senzilles.
• Narrar els fets de lleugera i amb expressions curtes i paraules clares.
• Fer us de la veu, el cos i el moviment per recolzar la narració. Per exemple, ens podem valdre de la modulació de la veu, la mirada inquieta o la gesticulació per marcar correctament la forma dramàtica de les situacions, sempre que s’utilitzi de forma natural.
• Aconseguir una narració tranquil·la, sense presses i mostrar-se confiat i segur en tot moment.
• Anticipar les bromes i deixar temps per assaborir-les.
• Evitar parlar massa alt per així prevenir l’esgotament tan del narrador com del públic.
• No forçar la veu buscant tons afables o tranquils, ja que sol acabar amb veus monòtones, tímides o desagradables.

Si el narrador es cansa enmig d’una narració o ha d’explicar un conte que en aquell moment no li ve de gust, l’autora aconsella fingir per no fer decaure l’ambient, sobretot si el públic està concentrat.

El final ha de ser contundent i efectiu i per norma general és millor no recitar una moralina innecessària, ja que podria resultar avorrida als oients i deixar-los amb una sensació ambigua.

Finalment, Bryant relata les pautes per dur a terme uns exercicis que es realitzen en una escola de Providence i que serveixen per potenciar la creativitat i l’expressió dels alumnes a través d’un conte. Aquests exercicis són: deixar que els nens expliquin el conte, que el representin teatralment o que facin treballs manuals sobre el relat, com ara dibuixos o retalls dels personatges principals.