Sara Cone Bryant introdueix el llibre remarcant la importància d’explicar contes. Ressalta com el narrador ha de gaudir i viure el conte, ja que aquesta és la única forma d’arribar a l’auditori i fer-lo partícip del seu goig.
El conte, com explica l’autora, iniciarà al nen en el món de l’art i la bellesa. En l’entorn escolar, reforçarà la confiança i un bon ambient entre alumnes i el mestre, i inculcarà o reforçarà en els més petits el saber escoltar.
A més, com s’exposa al final del llibre, els contes són especialment útils per a ensenyar la llengua materna, motivar l’ús del llenguatge correcte i ensenyar una expressió oral correcta i clara.
Bryant classifica els contes en quatre categories:
- Contes de fades: Comprenen totes les narracions d’aventures, hi apareguin o no les fades, i són un element imprescindible per a que l’oient s’introdueixi en la literatura i pugui apreciar-la plenament.
Aquest contes poden ser morals, si transmeten a l’oient coneixement popular o idees, i contes que no pretenen inculcar cap tipus de pensament, ans el contrari, que sigui l’oient qui tregui les seves pròpies conclusions. - El conte burlesc: Aquells que narren històries divertides, inclús absurdes. El seu principal objectiu és entretenir i fer riure, tot i que podem trobar-hi certs continguts morals amagats darrera les exageracions dels personatges.
- Paràboles de la naturalesa: Es basen en fets científics, i permeten a l’oient vegi el món des d’un punt de vista diferent al seu, ja sigui en el context social, geogràfic o personal. Això facilita que el nen aprengui valors com l’empatia o la generositat.
- El relat històric: Els que narren fets o biografies passades, generalment de gran transcendència. Procuren entretenir, alhora que fomenten valors positius i enalteixen accions nobles i desinteressades, fent que el nen humanitzi la història.
Mestres 
Comentaris recents